Al segle IV, després de la Guerra del Peloponès que conclou amb la capitulació d'Atenes davant la ciutat d'Esparta (404 ane), tota Grècia es va veure sumida en la misèria durant més de dues dècades. Aquest esdeveniment marca una fita en la marxa política i econòmica de Grècia, amb un canvi absolut d'equilibris de poder, perquè trenca la preeminència atenesa, obre un període de postguerra i suposa un canvi de rumb radical en la mentalitat i en la cultura dels grecs. Així, s'havien enfonsat tots els ideals que van sustentar el segle de Pèricles: la confiança en els grans déus, el culte a la democràcia ia les lleis i el enaltiment de tot el que pertanyia a la ciutat. En el 337 ane, una altra vegada Atenes organitza una nova lliga marítima que comporta la recuperació, l'art cobra una faceta qüotidiana i privada, en oposició a l'art públic i religiós que havia caracteritzat el segle anterior, i la seva producció es difon també a sectors socials que abans s'acontentaven amb l'admiració de les obres públiques. Neix un art "popular" amb els seus propis convencionalismes, i l'art grec comença a perdre el seu tradicional unitat estètica.
El període hel · lenístic (323-30 ane) comprèn tres segles, des de la mort d'Alexandre el Gran fins al principat d'August, o sigui, des de la consolidació de les monarquies fundades pels oficials d'Alexandre fins a la conversió d'aquests regnes en províncies romans. La cultura es desenvolupa en amplis horitzons, amb elements heterogenis. L'arquitectura segueix les normes tradicionals amb major flexibilitat en la utilització d'ordres i proporcions. A més, els ordres s'apliquen a grans conjunts monumentals, aixecats en breu termini. L'arquitectura es va a caracteritzar per un fort sentit de la grandiositat, la sumptuositat i l'afany decoratiu. Els ordres perden la seva rígida normativa i es concep una major llibertat. L'edifici perd autonomia, d'aquí la gran importància de l'urbanisme hel · lenístic.
Durant les primeres dècades, l'activitat constructiva serà molt escassa. Destaquen obres com el Tholos de Delfos (385 ane). atribuït a l'arquitecte Théodore de Delfos. L'obra que marca el naixement d'una nova tipologia, de gran fortuna a partir de llavors, és la Tomba de Mausolo de Hilacarnaso. Macedònia, a mitjans segle IV ane, sota els regnats de Filip II i Alexandre el Gran, es convertirà en un centre cultural de gran importància. Aquests monarques es plantejaran la creació d'un art que vengui a magnificar la seva figura dins dels cànons del classicisme. El més conegut d'aquest art oficial sota el regnat de Filip són les Tombes règies en la necròpoli deVergina. Un altre edifici molt representatiu de l'arquitectura del segle IV ane és el Monument aLisícrates (334 ane). Finalment, cal destacar l'obra del Teatre d'Epidaure, que com ja hem comentat anteriorment, està datat a mitjans del segle IV ane, sent el teatre més primitiu arribat fins als nostres dies.
Epidaure és una ciutat grega de l'Argòlida. Forma part de les lligues del Peloponès i de l'Aquea. Fou un territori religiós de Nauplia. Es troba just al devora d'una de les petites ribes situades al sudoest del golf d'Egina. La regió fou fundada per una colònia de jonis. Posteriorment, va esser ocupada pels doris d'Argos i un cop va esser independent, fou aliada d'Esparta. Va adquirir importància com a ciutat comercial fins a l'emancipació d'Egina, on va perdre la seva preponderància quan va esser conquerida pels romans.
Bibliografia
KLEINER, Fred S. Gardner's Art Through the Ages: The Western Perspective, Volumen 1. Editorial Cengage Learning, USA, 2009. p. 129.
SPAWFORTH, Tony. Los templos griegos. Editorial Akal, Madrid, 2007. p. 165
WINTER, Frederic E. Studies in Hellenistic architecture. University of Toronto Press, USA, 2006. p.103-104, p.108, p. 162, p. 211.
RAFOLS, José F. Arquitectura de la Edad Antigua. Universitat de Virgínia. Editorial: Ramón Sopena, Madrid, 1943. pp.98-100.
No hay comentarios:
Publicar un comentario