A l'antiguitat, la ciutat d'Epidaure assolí importància pel gran santuari dedicat a Asclepi (Esculapi a Roma). Asclepi era un heroi, considerat el déu de la medicina i la curació. Fou venerat a Grècia en diversos santuaris, el més important a la ciutat d'Epidaure. Els seus atributs són representats mitjançant un bastó envoltat de serps. Era fill d'Apol.lo i fou criat pel centaure Quiró, educador també d'Aquiles. Gràcies a aquestes ensenyances i a les seves dots sobrenaturals va esser tan savi que era capaç de ressucitar als morts. Va esdevenir objecte de culte durant els segles VI aC, aconseguint la seva màxima plenitud al segle IV aC, segle en que es va construir el teatre d'Epidaure. La ciutat, aleshores, es va convertir en un lloc de peregrinació. Al segle IV, però, va decaure tot i que tornà a adquirir importància en temps d'Adrià.
Fotografia d'Asclepi, el déu de la medicina. Flickr. Usuario: Aigialos
VVAA.: Enciclopedia Universal Ilustrada. Editorial Espasa-Calpe, Barcelona, 1989.
El santuari d'Asclepi estava situat a l'oest de la ciutat, entre dues muntanyes, al bell mig d'un bosc. Va arribar a esser el centre terapèutic més gran de l'antiguitat ja que va desenvolupar una vertadera escola de medicina que va deixar emprempta en els seus successors. El santuari estava comunicat amb la ciutat per un camí. Aquest estava envoltat de monuments i petits temples dedicats a Asclepi, Dionís, Àrtemis, Afrodita i altres déus.
VVAA.: Salvat Català. Diccionari enciclopèdic. Tercer volum. Editorial Salvat. Barcelona, 1974.
El conjunt d'edificis del santuari comprenia sales d'exercicis físics i estances especials per als malalts. Aquests passaven primer per rites solemnes de purificació per després esser conduits al enkoimeterion, que era un pòrtic d'incubació. Allà suposadament se'ls apareixia el déu durant el somni i els indicava el tractament a seguir. Aquest tractament consistia en exercicis físics o mentals, per això, les instalacions deportives com el gimnàs, la palestra o el teatre van adquirir importància. Les ofrenes de molts devots que cercaven la seva protecció van proporcionar els fons necessaris per construir aquests edificis ja que el tractament no era gratuit. Tot això va desembocar en la celebració dels jocs d'Asclepi anomenats Asclepieia. Eren torneigs esportius, poètics, musicals i teatrals que es cel.lebraven cada quatre anys.
Bibliografia
BRUIT ZAIDMAN, Louise., SCHMITT PANTEL, Pauline. La religión griega en la polis de época clásica. Editorial Armand Colin, Paris, 1989. pp. 110-114.
WICKKISER BRONWEN, Lara. Asklepios, medicine, and the politics of healing in fifth-century Greece. p.83. pp. 93-98.
VVAA. Historia de la antigua Grecia. Ediciones Universidad Salamanca, Salamanca, 1998. p. 223, pp. 230-235.
No hay comentarios:
Publicar un comentario