Altres teories
En els teatres actuals no es sol sobrepassar els 1500 espectadors. Epidaure acull a 14.000 espectadors en 55 fileres semicirculars i els de les últimes files escolten perfectament els diàlegs que es pronuncien a 70 metres de distancia. Aquest fenomen únic ha fet que molts consultors acústics hagin especulat sobre les possibles causes de tant bona acústica. Pocs sospitaren que els seients mateixos fossin el secret del seu èxit. S’han elaborat teories assenyalant que el vent de la zona (que flueix principalment desde l’escenari cap a l’audiència) n’era la causa. Altres sospitaven que les màscares utilitzades pels actors podrien haver actuat com primitius altaveus. Inclús s’ha especulat amb que es podia deure a la cadència de dicció pròpia del grec antic. Així mateix, teories més tècniques han confirmat la de la pendent de les fileres de seients.
Tot i que molts teatres moderns han millorat l’audibilitat amb altaveus, Declercq diu que la idea de la filtració encara podria ser rellevant. “En certes situacions com estadis esportius o teatres a l’aire lliure, crec que la opció de la periodicitat de la filera de seients o dels passos sota de les cadires pot resultar important.
Els resultats es detallen a la revista Journal of the Acoustical Society of America del mes d’Abril de 2007.
Aquest és un vídeo on s'exemplifica aquesta acústica. Primer amb una coral cantant i
després amb aplaudiments des del centre de l'escenari cap a l'exterior.
En aquest altra vídeo se'ns explica breument la difracció del so al teatre d'Epidaure.
Bibliografia
CARRIÓN ISBERT, Antoni. Diseño acústico de espacios arquitectónicos. Edicions UPC, 1998. pp. 170-173.
BECATTI, Giovanni. El arte romano. Uthea 1964. pp. 39-42
No hay comentarios:
Publicar un comentario