6.1. Fitxa tècnica

  

El teatre grec està format per tres components principals;

En primer lloc, trobem l’orchestra, un espai circular que en un principi era de terra, però que en l'època clàssica es va començar a pavimentar amb marbre i altres materials. Es situa al mig de l’edifici i és l’emplaçament reservat per al cor. La funció del cor era la d’interactuar amb els actors per tal d’aclarir passatges de l’obra al públic i narrar fets, és per això que es troba entre el públic i l’escenari. Al centre de l'orchestra, sovint es trobava un altar anomenat thymele on es sacrificava un xai en honor a Dionís abans d’iniciar l’obra. Poc a poc, però va anar perdent importància i tamany fins que desaparegué. Així mateix, hi ha un component que sorgí a partir del s. V ane, aquest era un espai anomenat logeion que s’emprava per realitzar discursos. Cal destacar que en el cas del Teatre d’Epidaure l’orchestra te forma de semicercle, aquesta és una característica comú en els temples romans, ja que el cor va començar a perdre importància i per tant, es va reduir l’espai que ocupava, tanmateix no és l’únic exemple, també hi ha el cas del Temple de Metaponto a Itàlia.

La zona de la orchestra en el Teatre d'Epidaure. Panoramio

Al voltant de l’orchestra es disposen les grades, que s’anomenen kolion, es distribuïen al llarg de la falda d’un turó per tal d’aprofitar-ne el pendent i facilitar, així la visió de la skene per a tot el públic. Eren de forma semicircular i es distribuïen verticalment per uns compartiments anomenats kerkis i uns passadissos horitzontals que rebien el nom de diazoma, d’aquesta manera es facilitava l’accés i circulació del públic per aquest espai.

En un principi, el material emprat per la seva construcció fou la fusta, però a partir de l’any 499 ane es van començar a emprar blocs de pedra en substitució als anteriors. És el que ocorre en el Teatre d’Epidaure, on les grades de fusta es recobriren amb pedra directament. Cal destacar que la zona de la primera fila, reservada a personalitats importants, sacerdots i ciutadans honorables, estava formada per seients de pedra més elaborats i còmodes que reben el nom de prohedria. A més, un altre component és el balteus un petit mur que separava aquests seients de la zona de l’orchestra.

Les kolion. Flickr.Usuari: Clariy

                                    

Bibliografia

ASHBY Clifford. Classical Greek theatre: new views of an old subject. Studies Theatre Hist & Culture. Universitat de Iowa, USA, 1998. p.15-18.

KLEINER, Fred S. Gardner's Art Through the Ages:  The Western Perspective, Volumen 1. Editorial Cengage Learning, USA, 2009. p. 207, 208.