5. El teatre d'Epidaure i el culte a Dionís

L'origen del teatre neix de l'expressió ritual religiosa, per a l'home primitiu; duent a terme aquesta manifestació l'home es torna actor, ja que canta i balla. Aristòtil li dona les tres unitats que són temps, acció i espai. Per aquesta raó els orígens del teatre grec estan relacionats amb els ritus religiosos. Dionís, entre els grecs, era el déu agrícola en honor del qual cel.lebraven grans festes que van contribuir a donar les bases per al naixement del teatre. La imatge de Dionís es passejava pels carrers i era seguida pel poble, qui representava als sàtirs, companys del déu. Davant ell entonaven cants i tocaven les flautes, a aquest himne se li anomena ditirambe, antecedent de les tragèdies. Cada tribu participava amb un cor de cinquanta homes i cinquanta nins,que ballaven en un cercle escenificant la seva cançó amb els moviments de les mans. Posteriorment es va integrar un home amb màscara que representava al déu i des del cadafal dialogava amb els sàtirs. Del diàleg entre els actors i el cor, de la divisió entre l'escenari i el públic, sorgeix l'obra dramàtica. Es van crear la tragèdia i la comèdia com a gèneres dramàtics, que al principi es representaven en un simple escenari a mode de cadafal. Més tard als vessants de les muntanyes es van construir edificis amb tribunes distribuïdes de manera semicircular, com el teatre d'Epidaure. Els seients del teatre estaven col.locats de manera especial; a la planta baixa estaven reservats per als sacerdots, i a Epidaure, hi havia un altar de Dionís en l'orquestra. Les obres de teatre en honor a Dionís primer tenien una finalitat religiosa, oferint ofrenes al déu (altar al mig de l’orquestra), on el cor explicava l’acció de les obres dramàtiques i el paper dels actors era secundari. Quan el seu paper augmentà es van situar al prosceni (lloc elevat). Al segle IV aC el paper dels actors era més gran que el del cor. Si fragmentassim per complet un teatre grec a excepció de l'orquestra, seguiríem tenint l'element principal. L'escenari era probablement tan antic com la pròpia civilització grega, i en la seva forma més simple no era més que una plataforma circular que encara avui se segueix utilitzant en algunes zones de la Grècia rural.

Per aquesta raó en l'antiga Grècia i, en concret a la ciutat d'Epidaure, el teatre formava part de la cel.lebració d'alguns festivals religosos com aquest dedicat a la figura de Dionís. Aquestes festes, amb el temps, es van arrivar a convertir en una competició amb premis per als guanyadors.

Processó dionisíaca d'un sarcòfag en marbre de l'època hel.lenística. Fotografia Wikipedia

Bibliografia

KÉRENYI, Karl. Dionysos. Archetypal image of indestructible life. The University Press Group Ltd, United States, 1996. pp. 51-52.

ASHBY Clifford. Classical Greek theatre: new views of an old subject. Studies Theatre Hist & Culture. Universitat de Iowa, USA, 1998. p.21, pp.43-48, p.141.
MARCH, Jenny. Diccionario de mitología clásica. Editorial Crítica, Barcelona, 2002. p. 268.