7. Naixement del teatre: promotors, motivació i construcció.

Com ja s'ha esmentat anteriorment (veure el punt 4. El teatre d'Epidaure i el culte a Asclepi) els grecs acudien a consultar a Asclepi per a conèixer els remeis per la cura de les seves malalties. A més a més, el santuari d'Asclepi fou cada quatre anys l'escenari de grans festes, les Asclepias, comparables amb les altres festes panhel.lèniques. D'aqui sorgeix la presència al santuari de construccions com el teatre. És aquesta, per tant, la motivació que va dur a construir el teatre d'Epidaure. D'aquestes curacions tenim testimonis de diversos tipus: els exvots que s'amunteguen al temple representen les parts del cos malaltes i curades, esteles erigides dins el santuari, on, segons Pausanies, <<estan gravats noms d'homes i dones curats per Asclepi i també la malaltia que cada un va patir i com es va curar>> (II, 27.3 de la Descripción de Grecia, de Pausanies). La curació podia esser instantània o, per altra banda, diferida. En el segon cas, el déu s'acontentava amb donar consells que els sacerdots del santuari interpretaven convertits en veritables metges (considerats des de l'Antiguitat com xarlatans pels posseïdors de la ciència hipocràtica). Van esser aquestes curacions i l'hàbil propaganda que es va fer el que va mantenir l'èxit del santuari fins al segle VI. La fama i l'afluència de pelegrins van transformar poc a poc el santuari, que va passar de ser un lloc oracular on es practicava la incubatio, a un gran complex de cures i banys, en què els sacerdots d'Asclepi feien fructificar el seu art. Els santuaris d'Asclepi es van multiplicar en l'època hel · lenística i alguns van aconseguir la fama, com el de Epidaure. Els promotors foren, llavors, els sacerdots d'Asclepi, i sobre tot, els malalts que amb les seves donacions van ajudar econòmicament a la seva construcció.

Teatre Epidaure. Timerime.

Vista aérea del teatre.

Pausanies afirmava que el teatre havia estat construït en el mateix temps que el tholos, és a dir, al segle IV ane, però la investigació arqueològica actual el col · loca en el segle III ane, ja que el nivell superior dels seients en realitat no s'afegeix fins al segle II ane. Va ser construït en un vessant per fer ús de la pendent i reduir els costos, ja que els teatres es construien amb pedra. Altres historiadors afirmen que les estructures del teatre foren realitzades lentament en el curs dels segles V i IV, lligades directament al marc i l'emplaçament naturals en què el teatre obté el seu naixement.

El teatre d’Epidaure, per la seva banda, mostra l’evolució de l’arquitectura clàssica cap a l'hel·lenisme, quan augmenta la càvea i s’aixeca el prosceni. Fou el model a seguir per teatres posteriors, tant grecs – teatres de Segesta i Taormina, a Sicília) com romans, tot i que aquests hi aportaren avenços tècnics molt importants.

Bibliografia
HOWARD, Seymour. Antiquity restored. Essays on the afterlife of the antique. Universitat de Michigan. Editorial IRSA, USA, 1990. pp. 68-72.
VILLARUBIA MEDINA, Antonio. Aspectos del teatro griego antiguo. Universitat de Sevilla. Editorial Pedro Cid. Sevilla, 2005. p 9, pp. 11-13.
JENKINS, Ian. La vida cotidiana en Grecia y Roma. Editorial Akal, Madrid, 1998. pp. 103-104.
GOYANES J., Excursiones artísticas por Grecia. Volumen I. Universitat de Califòrnia. 1926, Califòrnia. p. 269.